dissabte, 18 de febrer del 2012

D'això és del que se'n diu...

Ja fa dos dies de la càrrega que la Policia Nacional feu contra els estudiants de l'IES Lluís Vives (#LluisVivessensepor) de València, davant la seva sentada pacífica al carrer Xàtiva en protesta per haver-se quedat sense calefacció al seu institut, una situació compartida per m'atreviria a dir centenars de centres públics a tot el País Valencià.

El mateix dia que este bloc difonia l'agressió política a la diputada Mònica Oltra per part del senyor Cotino, en definitiva, per part de tot el PP, els policies carregaven contra els estudiants esmentats, la majoria si no tots menors, amb una desmesura enorme, mai vista enfront un grapat d'adolescents que es manifestaven pels seus drets, arribant inclús a arrossegar xiquetes per terra i a propinar cops de puny i puntades de peu als manifestants, com demostra el vídeo, que recomane vore'l sencer:


En resposta a l'agressió, ahir dijous, tant pel matí com per la vesprada, molta més gent es manifestà des de l'institut Lluís Vives fins la delegació del govern al carrer Colom, sempre baix una forta vigilància policial. Així, de matí, els nacionals tornaren a carregar contra els estudiants, esta volta amb més contundència degut a la major concentració de gent. Per la vesprada, un fort dispositiu policial acordonà tot el carrer Colom impedint que els manifestants allí convocats es reuniren, la qual cosa provocà que la protesta es traslladara a la Direcció de Policia. Allí, els nacionals es despatxaren ben a gust amb els manifestants, tornant a agredir a menors, arribant inclús a agredir a diputats d'esquerres que s'havien reunit també per fer suport a la protesta. La jornada es saldà amb deu detinguts i aproximadament el mateix nombre de ferits. Hi ha que dir que ahir, per la vesprada, El Camí de l'Escocés hi estigué en la protesta i ho vam viure en les nostres pells.




I ja hui la situació ha passat al descontrol total. La reacció de la comunitat estudiantil davant les agressions dels dies 15 i 16 ha sigut encara més forta que la de la policia, i universitaris, estudiants d'ESO, de batxillerat i professors, així com gent de tota mena, han unit les seves forces per fer front a aquesta agressió a la democràcia. A les 12 del migdia universitaris s'han congregat a les portes de les facultats de filologia i història, i cap a les 12:15 han iniciat una marxa pacífica cap a Colom, amb diverses sentades breus al llarg del trajecte. A l'altura de la Porta de la Mar, dos furgons policials han començat a seguir els manifestants, que han seguit la seva marxa pel carrer de la Pau. Finalment, els estudiants han sigut rodejats pels policies amb l'amenaça de, si no dissolien la marxa en dos minuts, carregarien. El Camí de l'Escocés també hi estava i ho ha viscut.

UNA PART DELS UNIVERSITARIS A LA MARXA. AL FONS, LA 
POLICIA NACIONAL.

Així, la marxa universitària s'ha dispersat i poc a poc ha anat aplegant a l'institut Lluís Vives, on s'ha reunit amb els centenars de persones que allí estaven ja congregades, envoltades per més de vuit furgons de la Policia Nacional, que sumaria més de cinquanta efectius antidisturbis fàcilment.

A L'ENCREUAMENT ENTRE ELS CARRERS XÀTIVA I COLOM, 
ELS MANIFESTANTS ENFRONT ELS FURGONS POLICIALS.

A les dos del migdia, quan els alumnes del Lluís Vives han eixit de les classes, els manifestants han començat a marxar cap a la comissaria de Sapadors, per protestar enfront la desmesurada actuació policial dels dies anteriors, al torn que, a les 16:30, la gent començava a congregar-se a la Ciutat de la Justícia per demanar l'alliberament dels arrestats el dia anterior.




DIVERSOS MOMENTS DE LA CONCENTRACIÓ A SAPADORS.
FONT: EL PAÍS.

El que no sabien els reunits a Sapadors és la trampa en la que s'estaven clavant. Una volta hi havia prou gent reunida, cap a les tres del migdia, la policia ha començat a carregar contra tots els reunits, sense distingir-ne edat o condició, a la volta que arrestava a gent arbitràriament. La violència exercida ha arribat al punt d'obrir-li el cap a una menor, així com apallissar brutalment a joves que intentaven defendre les xiquetes enfront la desmesura policial. S'han donat aleshores sis detencions més.


Cap a les 9:30 hores de la nit, encara hi quedaven detinguts, tant a Sapadors com a la Ciutat de la Justícia. S'ha informat inclús que un dels detinguts a Sapadors s'ha tingut que traslladar directament a un hospital a causa de les greus agressions rebudes per part de la policia. Si. Sens dubte una actuació magnífica per part de la Policia Nacional. Han fet allò que s'en diu "cobrir-se de glòria".

Les declaracions que a este bloc han realitzat diverses persones durant la concentració d'este migdia, rememorant els aconteixements d'estos tres dies no deixen lloc al dubte: "La Policia Nacional recorda als grisos", deien els més majors. Altres afirmaven que la repressió mostrada era "similar a la d'un règim dictatorial". Altra gent parlava de "solidaritat amb els estudiants davant aquest desastre total". Respecte a les pallisses d'ahir per la vesprada, ens comentaven "una brutalitat total, amb la gent completament aterrada", així com "gent plorant al vore com actuava la policia".

Són ja tres dies de protestes pacífiques, a cada cop més nombroses, i repressions violentes, a cada cop més brutals. Els mateixos policies que anomenaven "putes" a les xiquetes de l'IES Lluís Vives ens anomenaven a nosaltres "terroristes". Doncs bé, segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el terrorisme és el Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió. Així doncs, si posem a uns pacífics estudiants, enfront la brutalitat de la maquinària repressiva dels polítics "populars", qui exerceix, realment, el terrorisme?

Si, no ens hem de callar. No ens hem de tallar a l'hora de dir-los terroristes, mal-tractadors, i assassins. Ells fan terrorisme, com ha quedat demostrat; maltracten, com també s'ha vist i, si no han dubtat a l'hora d'obrir-li el cap a una xiqueta de quinze anys, i a apallissar brutalment a aquells que intentaven defendre les menors, quan tardaran, en assassinar, encara que siga involuntàriament?

La resposta col·lectiva és necessària per a evitar que fagen el que els vinga en gana, per a parar-los els peus. El moviment iniciat com una cabdal protesta enfront el malbaratament dels diners públics en grans obres que al cap i a la fi tan sols han servit per deixar sense llum, aigua i gas molts centres públics, ja s'ha convertit en un moviment de subversió, en una ona d'enuig general enfront la repressió del govern central, de clar, desgraciadament, i encara que sone dur, signe feixista.

La delegada del govern al País Valencià, Paula Sánchez de León (#PSanchezDimissió), no ha dubtat en aplaudir les accions de la policia enfront els estudiants, car evidentment ha sigut ella la que les ha ordenat. A més, el govern del nostre País ni tan sols s'ha pronunciat, permetent que uns enviats de Madrid apallissen impunement el seu poble. Els catets i impotents governants que tenim ni tan sols tenen valor per enfrontar-se a la realitat de la seva nació, puix son simples deixebles del govern espanyol.

De la brutal càrrega contra els manifestants, del desproporcionat dispositiu policial enfront uns menors que tan sols reclamaven els seus legítims drets, d'això és del del que se'n diu justícia, i de les amenaces als manifestants, de les detencions injustificades, de la repressió enfront la llibertat d'expressió, d'això és del que se'n diu democràcia. Al menys, així és al nostre País.

Hi ha, no obstant, que sentir-se orgullós del poble valencià. Si a l'article Vergonya, cavallers, vergonya ja esmentava que el poble valencià s'està llevant la bena dels ulls, estos dies he tingut l'oportunitat de comprovar que és cert. Els joves s'alcen i lluiten, i els majors denuncien els fets com abans denunciaven clandestinament als grisos. El Poble Valencià no caurà fàcilment, ni es quedarà amb els braços creuats enfront este atac a la seua llibertat i els seus drets. El Poble Valencià seguirà en lluita permanent fins que dimitesquin els que tenen que dimitir. El Poble Valencià lluitarà des de la raó per la justícia i la democràcia real.

Perquè sense nosaltres ells no són res. El Poble és el que té sempre la raó, la veritat i la justícia, i no quatre incompetents que es dediquen a baixar el cap i acceptar, curiosament pareix que amb orgull, allò que els ve d'una ciutat que dista 400 quilòmetres de la nostra i en la qual ni tan sols pensen en valencià. Quatre incompetents que es mofen del seu propi poble al qual veuen brutalment reprimit.

El poble no hauria de témer els governants, sinó els governants al poble. V de Vendetta, d'Alan Moore.

Bona lectura!

Fonts:

A més, al twitter, cercant els hashtags #IESLluísVives, #LluísVivessensepor, #LluísVivessinmiedo, #PSánchezDimissió, #València, trobareu multitud d'informació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada