Hui, pensava penjar a la secció El Trobador de Benifaraig unes quantes més poesies que he trobat investigant aquest personatge, però circumstàncies excepcionals m'han espentat a parlar de la sempre convulsa política valenciana. Ja en el segle XIII Jaume I reprovà als seus cavallers amb la frase que encapçala aquesta entrada que no l'acompanyaren en la càrrega contra els sarraïns mallorquins. De fa uns anys, la famosa dita ha cobrat nou significat per als valencians.
Fa apenes unes hores que la diputada a les Corts per Compromís Mònica Oltra ha sigut expulsada del nostre parlament per portar una samarreta amb el lema No nos falta dinero, nos sobran chorizos. Al punt, els diputats de la resta de formacions d'esquerres de les Corts, és a dir, tota l'oposició, ha abandonat el parlament amb un gran gest de recolzament i subversió enfront el govern establit.
I dic subversió, sí, perquè un govern que obliga els seus contraris a parlar del que ells volen, com ells volen i de la manera que ells pensen no és sinó un govern amb aspiracions dictatorials, totalitàries. I enfront d'aquests governs tan sols ens queda com arma la subversió.
Un govern que aspira a governar sense els demés, i només per als seus, no pot ser titllat ni molt menys de democràtic i, per molt que la majoria dels valencians l'haja elegit, en el moment en què reprova la reivindicació a un sol d'ells passa a ser un govern il·legítim, de minories, envalentit per la força que li donen els vots d'un electorat enganyat des d'un principi.
Si ja després de les barbaritats de Zaplana (Terra Mítica), els deliris de grandesa de Camps i Barberà (Fòrmula 1, America's Cup...), les trames de corrupció que salpicaven tota la cúpula política valenciana (Gürtel, Emarsa...) i la incompetència dels Fabres (Aeroport de Castelló, port de luxe a Dénia, serveis sanitaris capats, educació sense fons...), en resum, després de tots els diners que ens han embaucat a tots els valencians, açò és, com diuen ells en el seu castellà (doncs són això, castellans, ni tan sols han intentat valencianitzar-se), la gota que colma el vaso.
Ens poden enganyar, ens poden embaucar, ens poden furtar, ens poden tirar al carrer... Però fer-nos callar? MAI ens faran callar. El valencià d'a peu poc a poc va llevant-se la bena dels ulls, i va donant-se conter de les barbaritats, la incompetència i els deliris de grandesa dels nostres governants. I no, no ens callem, ni callarem, per això estem tots amb Mònica Oltra, i amb Compromís, i amb tota l'oposició al PP, perquè la unió fa la força, i tots junts, farem que, com diu la cançó, el sol torne a sortir al País Valencià. No podran fer-nos callar, encara que ens envien càrregues policials com al Cabanyal, encara que ens tanquen els mitjos de difusió com TV3, encara que expulsen a les nostres veus polítiques, com el cas d'avui de Mònica Oltra, la veu dels valencians es farà sentir al carrer. I no hi ha força viva que puga parar al poble. I menys, al valencià.
Bona i indignada lectura!
Fonts:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3984795/20120215/loposicio-abandona-corts-lexpulsio-monica-oltra.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/02/15/oltra-expulsada-camiseta/881702.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada